Nom comú: ametller
Nom científic: Prunus dulcis
Sóc un arbre caducifoli, per tant perdo les fulles durant una part de l’any. Visc bé en zones de secà i terres airejades, especialment si estic protegit del fred intens. Tot i que no m’agrada gaire l’aigua en excés, resisteixo molt bé la sequera. Vinc de l’Àsia, però avui dia se’m pot veure arreu dels camps mediterranis.
Puc arribar a fer fins a 10 metres d’alçada i la meva escorça és fosca, rugosa i molt esquerdada. Les meves fulles són verdes i dentades, llargues i en forma de llança.
Les meves flors blanques o rosades comencen a aparèixer al gener, fins i tot abans que les fulles. Són flors molt boniques i perfumades, amb una forma molt simètrica, com un petit estel de cinc pètals. Cada flor té una sola llavor, però en faig moltes! I si el fred no em fa caure les flors, després en sortirà el fruit: l’ametlló, que quan madura, la seva pell, clofolla, s’asseca i cau. Dins la seva closca hi ha el que més interessa: l’ametlla, una llavor molt nutritiva i energètica i n’hi ha de dolces i d’amargues.
Tinc moltes varietats i, com que moltes de les meves flors no poden fecundar-se soles, cal plantar diferents tipus d’ametllers junts per tenir fruits. Em reprodueixo sovint per empelt, una tècnica que els pagesos coneixen molt bé!
A més de menjar-se, de les meves ametlles se’n fa oli per a perfums i cremes, i fins i tot begudes com la llet d’ametlla.
