Nom comú: arbocer, arbocera, cirerer d’arboç, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter
Nom científic: Arbutus unedo
Sóc un arbre petit típic dels boscos mediterranis, com alzinars i suredes. Tinc fulles verdes tot l’any, dures i amb forma de llança i a la tardor faig un fruit ben curiós: la cirereta de pastor. És una baia vermellosa per fora i groguenca per dins, que madura molt a poc a poc: pot trigar gairebé un any! Tot i que es pot menjar, no agrada a tothom per la seva textura ja que és una mica aspre. Però amb elles es pot fer melmelada, vinagre o fins i tot begudes… amb una mica d’alcohol! Diuen que si se’n mengen moltes, poden donar mal de cap o borratxera.
M’agrada créixer a llocs tranquils, sovint a l’ombra del bosc o a jardins antics, on se’m planta per la bellesa i resistència. Floreixo a la tardor, mentre els fruits de l’any anterior encara pengen, així que sovint tinc flors blanques i cireretes vermelles alhora! Aquesta combinació m’ha fet famós: surto fins i tot a l’escut de Madrid, al costat d’un ós.
Tinc usos medicinals antics: les meves fulles ajuden en infeccions d’orina i diarrees i de la meva escorça se n’extreuen tanins que, en la indústria tèxtil, s’utilitzen com a mordent i, en medicina, per a preparar substàncies astringents i en el tractament de cremades. També faig una mel molt particular, una mica amarga però molt remeiera.
