Nom comú: Jonça, pa de pastor
Nom científic: Aphyllanthes monspeliensis
Sóc una planta que forma petits grups, anomenats tofes, i em mantinc verda tot l’any. Les meves tiges semblen com les d’un jonc, per això el nom, llargues i primes, però no ho sóc! Ni tampoc una herba, més aviat estic relacionada amb els espàrrecs i els lliris.
No tinc fulles com les que coneixes habitualment, només en tinc unes de molt petites a la base. La part verda que veus són les meves tiges fines i rígides i són les que fan la fotosíntesi!
A la primavera i a l’inici de l’estiu, faig entre 1 i 3 flors a l’extrem de les tiges, de color blau o lila, amb 6 pètals, agrupades en un glomèrul dens. I sí, són bones! Porten nèctar dolç per això em deien també “flor llaminadura”.
Em trobaràs en brolles, garrigues, timonedes, prats secs, pinars aclarits, i sempre en zones assolellades i de sòl calcari. Estic associada a ambients forestals oberts, aquells espais amb vegetació llenyosa però no densament poblats per arbres.
Era una de les pastures d’estiu preferides dels ramats d’ovelles a la Mediterrània. D’aquí ve el meu nom popular de pa de pastor. Les meves tiges es podien trenar per fer petites peces artesanals. I fins no fa tant, les meves arrels dures servien per fer raspalls de rentar la roba!