Nom comú: papallona reina
Nom científic: Papilio machaon
Hola! Sóc una de les papallones més grans i boniques que pots trobar per aquestes terres. El meu vol és elegant i els meus colors cridaners, groc, negre, blau i un toc de vermell, que em fan inconfusible. M’agrada moure’m molt i puc arribar a volar molt lluny, des de la vora del mar fins ben amunt a la muntanya.
Surto a volar ben aviat, al febrer o març, i continuo fins a la tardor. Puc arribar a tenir fins a quatre generacions cada any! Quan arriba el fred de debò, em quedo quieta dins d’una crisàlide per passar l’hivern. Si el paisatge és verd, la crisàlide també ho serà; si és sec o marronós, m’hi adapto. Quan sóc eruga al principi sóc negra, amb taques vermelles i una taca blanca a l’esquena. Però quan creixo, em torno verda, amb anelles negres i petites taques vermelles. Si algú em molesta, puc treure dues banyetes vermelles que fan una forta pudor: això espanta la majoria de depredadors. Menjo sobretot fonoll, pastanaga borda i ruda. La ruda fa una olor molt forta i té substàncies tòxiques, però a mi no em fa cap mal. De fet, sóc l’única que s’atreveix a menjar-la! Això m’ajuda molt, perquè així no tinc competència. Aquesta adaptació per resistir la ruda és un cas especial de coevolució antagonista, on l’eruga s’adapta per menjar la ruda, mentre que altres animals no poden, i això genera una relació on les dues espècies influencien l’evolució de l’altra.
