Fauna

Nom comú: cabirol Nom científic: Capreolus capreolus Sóc el cèrvid més petit de la família dels cérvols i daines. Tinc un cos esvelt i àgil, amb potes llargues i fortes que em permeten córrer i nedar molt bé. Faig uns 70 cm d’alçada a la creu i peso entre 15 i 30 kg. Els mascles tenim banyes curtes, que canviem cada any, de fins a 23 cm i amb dues o tres puntes. El meu pelatge a l’estiu és entre bru i rogenc i a l’hivern es torna més apagat i cendrós. Prefereixo boscos i zones obertes amb amagatalls, tant [...]

Nom comú: guineu, guilla, rabosa Nom científic: Vulpes vulpes Sóc un mamífer astut i molt adaptable, tinc un pelatge vermellós brillant, una cua voluminosa amb l’extrem blanc i unes orelles punxegudes que sempre estan atentes. Faig entre 55 i 85 cm de llarg, més una cua de fins a 46 cm i peso entre 4 i 8 kg. Puc viure a boscos, camps, muntanyes, platges, pobles i fins i tot ciutats. Allà on hi hagi menjar i racons per amagar-me jo m’hi adapto. Si trobo un abocador, un càmping o un parc, ja tinc mig sopar fet! Menjo gairebé de [...]

Nom comú: fagina, gorjablanca Nom científic: Martes foina Sóc un mamífer emparentat amb les mosteles, fures, llúdrigues, teixons... Tinc un cos esvelt i àgil, una taca blanca al coll en forma de forca i un pelatge marró suau. Faig de 40 a 50 cm de llarg més una cua de fins a 30 cm i peso fins a 2 kg. Sóc molt discreta però, si t'hi fixes bé, potser em veuràs de nit o al capvespre corrent entre roques o teulades, tot i que de tant en tant em podràs veure de dia. Em moc molt bé entre roques i [...]

Nom comú: ratpenat de ferradura grossa Nom científic: Rhinolophus ferrumequinum Sóc el ratpenat de ferradura grossa i el ratpenat de ferradura més gran d'Europa, amb longitud cap-cos de 5-7 cm, envergadura, de punta a punta de les ales, de 35-40 cm i un pes d'entre 13 i 34 g. El meu pelatge del dors és de color marró fosc o grisós i els juvenils normalment presenten un color més gris que els adults. Em distribueixo per tot Catalunya i normalment em refugio en coves però també em refugio en golfes de masies i ermites. Les colònies de maternitat estan formades [...]

Nom comú: pardal comú Nom científic: Passer domesticus Sóc petit però fort i de cos robust, amb un plomatge marró i gris, amb ratlles negres a l’esquena. El meu bec és curt però potent, ideal per menjar llavors. Sóc un ocell molt urbà, m’encanta viure prop de les persones i m’adapto a gairebé qualsevol lloc que tingui edificis, arbres o parets amb forats. Això sí, no em veuràs gaire per boscos tancats o muntanyes altes. Durant la cria, als meus polls els dono larves, grills, escarabats... tot allò que sigui ric en proteïnes. Des del mes d’abril fins a l’agost, [...]

Nom comú: oreneta cuablanca Nom científic: Delichon urbicum Hola! Sóc l’oreneta cua blanca, un petit ocell molt conegut que segur has vist volant àgilment pel cel. El meu cos és compacte, de color negre blavós brillant per dalt i blanc per sota, amb una separació molt clara entre els colors. La meva cua és curta i una mica forcada, en forma de "V", i el meu dors blanc és molt visible quan em veus volar! Tant els mascles com les femelles ens assemblen molt. Sóc molt social: m'encanta volar en grup i també descansar o fer el niu a prop [...]

Nom comú: pit roig Nom científic: Erithacus rubecula Sóc petit i arrodonit, especialment a l’hivern, quan inflo les plomes per mantenir-me calent. Em caracteritza la gran taca taronja que cobreix la cara, gola i pit. Aquesta taca contrasta amb el dors verdós-marronós, les ales marronoses i el ventre blanc brut. Els joves, abans de la primera muda, tenen un plomatge esquitxat de motes groguenques i cap rastre de taronja. A Catalunya hi sóc tot l’any, especialment a zones humides i de muntanya. Molts de nosaltres creuem fins i tot el Sàhara per passar els mesos freds a Àfrica o l’Orient [...]

Nom comú: cuereta blanca Nom científic: Motacilla alba Sóc una au elegant i inconfusible, amb el cos prim, potes llargues i una llarguíssima cua negra que no paro de moure amunt i avall — per això em coneixen com a “cuareta”! El meu plomatge barreja tons blancs, negres i grisos: esquena gris cendra, ventre blanc, ales negres amb bandes blanques i una cara blanca emmarcada per una “màscara” negra que a l’hivern canvio lleugerament: la cara és més clara i la gola blanca. Sóc resident tot l’any a Catalunya, però a l’hivern centenars de cuaretes del centre i l’est del [...]

Nom comú: gaig blau Nom científic: Coracias garrulus Sóc un ocell d’allò més espectacular! El meu plomatge és un festival de blau elèctric i verd turquesa gràcies a l’estructura de les plomes, que reflecteix la llum com si fossin cristalls! L’esquena és castany-rogenca que contrasta fortament, especialment durant la cria. Ah! El meu nom en castellà, carraca, ve del soroll que faig, un “rak-cra-cra” que recorda una carraca de fira. Només sóc aquí a l’estiu, per criar, em trobes a zones ben escampades per la Depressió Central, Empordà i algunes comarques de Tarragona. A l’hivern me’n vaig ben lluny: creuo [...]

Nom comú: puput Nom científic: Upupa epops Sóc un ocell molt vistós! Tinc el pit de color ataronjat i l'esquena amb ratlles blanques i negres. El meu bec és llarg i corbat i porto una cresta espectacular al cap que desplego quan estic nerviosa o vull impressionar. En vol, les meves ales són arrodonides i blanques amb franges negres. El meu cant és molt característic, faig un: “up-pu-pu-pu” que se sent de ben lluny! A Catalunya em podeu veure a tot arreu durant la primavera i l’estiu, sobretot en zones amb clima mediterrani. Sóc una espècie migradora: moltes de nosaltres [...]