Vegetació

Nom comú: ametller Nom científic: Prunus dulcis Sóc un arbre caducifoli, per tant perdo les fulles durant una part de l’any. Visc bé en zones de secà i terres airejades, especialment si estic protegit del fred intens. Tot i que no m’agrada gaire l’aigua en excés, resisteixo molt bé la sequera. Vinc de l’Àsia, però avui dia se’m pot veure arreu dels camps mediterranis. Puc arribar a fer fins a 10 metres d’alçada i la meva escorça és fosca, rugosa i molt esquerdada. Les meves fulles són verdes i dentades, llargues i en forma de llança. Les meves flors blanques [...]

Nom comú: olivera Nom científic: Olea europaea Sóc l’olivera, un arbre antic, resistent i molt estimat al Mediterrani! Visc entre vosaltres des de fa milers d’anys, i molts em considereu un símbol de pau i saviesa. Tinc un tronc curt però molt gruixut i fort, i les meves branques poden viure segles! De fet, alguns dels meus parents tenen més de mil anys. Les meves fulles tenen forma de llança, amb la part de dalt verd fosc i dura mentre que el revers és platejat. Les meves floretes tenen 4 pètals petits i blancs i són hermafrodites, és a dir, [...]

Nom comú: grèvol Nom científic: Ilex aquifolium Sóc un arbust perenne, per tant, sempre em veuràs amb fulles, típic dels boscos humits i ombrívols. Em pots trobar en fagedes, pinedes de pi roig i rouredes, fins a uns 1.600 metres d’altitud. Suporto bé el fred, però no tant les sequeres de l’estiu. Tot i ser un arbust, puc arribar a fer fins a 20 metres d’alçada. Tinc un port elegant i cònic quan sóc jove i amb els anys m’espesseixo i em faig més irregular. Tinc branques ascendents i la meva escorça comença sent verda i llisa, però amb el [...]

Nom comú: alzina Nom científic: Quercus ilex Sóc un dels arbres més emblemàtics dels boscos mediterranis. Creixo a les planes i muntanyes de la terra baixa i formo boscos anomenats alzinars. Sóc un arbre corpulent que pot arribar als 27 metres, amb una capçada densa i arrodonida i una escorça fosca i esquerdada. Les meves fulles són dures, verdes tot l’any, petites i amb forma variable, de marge enter o lleugerament dentat. Quan són joves poden tenir punxes i pel revers són blanquinoses i peludes. A la primavera trec dues classes de flors: les masculines, penjants com filaments, i les [...]

Nom comú: farigola, timó, timonet Nom científic: Thymus vulgaris Sóc una planta llenyosa petita, faig només entre 10 i 20 cm d’alçada, amb fulles abundants i diminutes de color verd cendrós. Em pots reconèixer per la meva olor intensa i agradable i per les meves floretes petites blanques o rosades que surten entre febrer i maig. M’encanta viure als ambients oberts i assolellats, formant part de les brolles baixes o de les típiques timonedes (sí, es diuen així per mi!). També creixo en matollars i a les clarianes dels boscos, i em pots trobar arreu del país, des del nivell [...]

Nom comú: romaní, romer Nom científic: Salvia rosmarinus Sóc el romaní, un petit arbust aromàtic molt típic de la Mediterrània faig entre 1 i 2 metres i les meves tiges creixen ben dretes, plenes de fulles primes, verdes per sobre i blanquinoses al darrere perquè hi tinc uns pèls molt fins. Floreixo gairebé tot l’any, amb flors liloses, tot i que a vegades també em poso blanc. Em coneixen per la meva fragància intensa, que s’allibera només en tocar-me. A les abelles els hi agrada molt fer mel de les meves flors! Sóc molt abundant a tot el país, des [...]

Nom comú: arbocer, arbocera, cirerer d'arboç, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter Nom científic: Arbutus unedo Sóc un arbre petit típic dels boscos mediterranis, com alzinars i suredes. Tinc fulles verdes tot l’any, dures i amb forma de llança i a la tardor faig un fruit ben curiós: la cirereta de pastor. És una baia vermellosa per fora i groguenca per dins, que madura molt a poc a poc: pot trigar gairebé un any! Tot i que es pot menjar, no agrada a tothom per la seva textura ja que és una mica aspre. Però amb elles es [...]

Nom comú: estepa blanca, bordiol blanc Nom científic: Cistus albidus Sóc un arbust mediterrani i fàcil de reconèixer pel meu color blanquinós degut a la gran quantitat de pèls fins que recobreixen les meves fulles i tiges. Aquesta pilositat em dona un tacte suau i m’ajuda a conservar la humitat, sobretot en llocs calorosos i secs. Tinc fulles allargades, oposades i sense pecíol, amb nervis ben marcats, i faig unes flors grans i vistoses de color rosa porpra, amb pètals arrugats com paper de seda. Visc en brolles i matollars, sovint en zones degradades o que han patit incendis, on [...]

Nom comú: cep, vinya, parra Nom científic: Vitis vinifera Em pots conèixer com a cep si sóc baix a les vinyes, o com a parra als jardins i horts. Sóc una liana enfiladissa: m’agrada grimpar pels arbres, parets o estructures gràcies als meus circells, una mena de rínxols amb els que m’agafo fort als suports. Les meves fulles tenen forma de mà i es diuen pàmpols. Floreixo entre maig i juny, amb floretes petites i verdoses que sovint passen desapercebudes. Segur que em coneixes més pel meu fruit, el raïm, amb el qual feu vi, most o fins i tot [...]

Nom comú: ravenissa blanca Nom científic: Diplotaxis erucoides Sóc una herba que pot arribar més amunt del genoll. Tinc tiges primes i ramificades i les meves fulles són allargades, dentades o retallades, com si algú me les hagués esquinçat amb els dits. Les meves flors són petites i blanques, amb quatre pètals en forma de creu. Si t’hi fixes bé, veuràs que tinc unes nervadures liles o grisenques que serveixen de guia per a les abelles: els marquen el camí cap al


meu nèctar. Em podràs veure sovint a les vores dels camins, als camps abandonats o entre els sembrats, [...]